When You Smile I Can Tell We Know Each Other Very Well
Ja està, ja ha passat l'últim concert del cicle, The Bad Plus.
La vida és més bonica que fa unes hores.
escrit per AMPB a 00:07
divendres, de juliol 07, 2006
Ja està, ja ha passat l'últim concert del cicle, The Bad Plus.
La vida és més bonica que fa unes hores.
2 Comentaris:
DESBORDANT IMAGINACIÓ
DE TRES DESBORBORDANTMENT CULTES MENTS
Quasi 20 anys ininterrumputs que el clan Everson deixa córrer i barrejar amb traça els molts coneixements cultivats de la manera més salvatge i seriosa en un mateix corrent. Aquest corrent avui dia és tan homogèni i poderós com qualsevol dels diferents que el composaven. ¿Però com es pot haver explorat tant a fons el concepte del trio, de l’harmonia, de l’orella, del repertori, del piano, de l’arquitectura del so sobre l’espai?
El premi a tanta sinceritat, risc i a la fidelitat als sentiments en estat pur és el fenòmen comercial que ha resultat de que Bad Plus fóssin fitxats per SONY, fa uns 4 anys, passant de les condicions de grup underground d’avanguarda jazz a les de rockstar.
Només els grans-grans tenen aquella força capaç de captivar desde l'audiència més especialitzada del sector a la més primària. És allò que passava amb Miles, Pastorius, Sonny Rollins, Bach o Picasso.
El modest Zorrilla, va tenir la oportunitat, el luxe…, d’hospedar un pas històric dins del jazz: què hi pot haver després dels trios de Paul Bley, Jarrett, Mehldau, Ornette, Monk.
I jo crec que he presenciat la experiència musical més al.lucinant de la meva vida. I em sembla que no he estat l’únic…
Flipat…,
Jovatch Sëeri
Pd: Voldria agraïr al Martí Serra, l’AMPB, i el Joan Antòn Sànchez que això hagi passat en aquest poble de mala mort, on tenim un AJUNTAMENT DE PAPANATES QUE NO EN TÉ NI PUTA IDEA DE RES.
Jo també vaig ser-hi i realment em va impactar la intensitat i compenetració del trio, un regal per als sis sentits. Si els has vistos en directe (i en el meu cas aquest era el 2n cop), en CD et semblen força inferiors. Crec que haurien de treure un directe com més aviat millor.
Deixant de banda l'esnobisme que representa apuntar-se a les últimes tendències perquè és guai i tal (parlo pel Rockdelux i altres modelns que han ignorat sistemàticament el jazz fins que ha esdevingut guai i tal i no pel seu propi pes -incalculable- en la música del s. XX), totalment d'acord amb el Jovatch, aquests nois tenen alguna cosa més... sí sí... com va dir en Jaco: "no em cal ser comercial, SÓC comercial".
Publica un comentari a l'entrada
<< Inici