dilluns, de juliol 10, 2006

Què us ha semblat el Cicle de Jazz?


Bé, ja s'ha acabat el JazZorrilla.

Han estat cinc setmanes de bon Jazz, de participació, de jam sessions, master-class, música al carrer d'en Cueta...

Ens interessa molt saber la vostra opinió sobre el cicle. Heu anat a algun concert? Us ha agradat? Què millorarieu de cara a la pròxima edició?

Gràcies per tot!
Associació de Músics Professionals de Badalona

1 Comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

Malauradament no vaig poder assistir a cap dels concerts pero vull felicitar-vos per aconseguir omplir 200 butaques del Zorrilla amb un concert una mica mes interessant que el del Manolo Escobar (amb tots els respectes per als seus fans).
Si que vaig anar a la Jam de l'ASS TRIO al Casal i, tot i que van estar fantastics vaig trobar a faltar un ambientillo mes casual on el que volgues ballar ho fes. Potser unes tauletes la propera vegada? I mes birreta? Potser la birra animara la propera a que mes gent s'animi a participar a la Jam. Sort d'en Marti i l'Ismael que varen estar molt be!
Salut!

02 de setembre, 2006 19:33  

Publica un comentari a l'entrada

<< Inici

divendres, de juliol 07, 2006

When You Smile I Can Tell We Know Each Other Very Well


Ja està, ja ha passat l'últim concert del cicle, The Bad Plus.
La vida és més bonica que fa unes hores.

2 Comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

DESBORDANT IMAGINACIÓ
DE TRES DESBORBORDANTMENT CULTES MENTS
Quasi 20 anys ininterrumputs que el clan Everson deixa córrer i barrejar amb traça els molts coneixements cultivats de la manera més salvatge i seriosa en un mateix corrent. Aquest corrent avui dia és tan homogèni i poderós com qualsevol dels diferents que el composaven. ¿Però com es pot haver explorat tant a fons el concepte del trio, de l’harmonia, de l’orella, del repertori, del piano, de l’arquitectura del so sobre l’espai?

El premi a tanta sinceritat, risc i a la fidelitat als sentiments en estat pur és el fenòmen comercial que ha resultat de que Bad Plus fóssin fitxats per SONY, fa uns 4 anys, passant de les condicions de grup underground d’avanguarda jazz a les de rockstar.
Només els grans-grans tenen aquella força capaç de captivar desde l'audiència més especialitzada del sector a la més primària. És allò que passava amb Miles, Pastorius, Sonny Rollins, Bach o Picasso.

El modest Zorrilla, va tenir la oportunitat, el luxe…, d’hospedar un pas històric dins del jazz: què hi pot haver després dels trios de Paul Bley, Jarrett, Mehldau, Ornette, Monk.
I jo crec que he presenciat la experiència musical més al.lucinant de la meva vida. I em sembla que no he estat l’únic…

Flipat…,
Jovatch Sëeri

Pd: Voldria agraïr al Martí Serra, l’AMPB, i el Joan Antòn Sànchez que això hagi passat en aquest poble de mala mort, on tenim un AJUNTAMENT DE PAPANATES QUE NO EN TÉ NI PUTA IDEA DE RES.

07 de juliol, 2006 15:38  
Anonymous Anònim ha dit...

Jo també vaig ser-hi i realment em va impactar la intensitat i compenetració del trio, un regal per als sis sentits. Si els has vistos en directe (i en el meu cas aquest era el 2n cop), en CD et semblen força inferiors. Crec que haurien de treure un directe com més aviat millor.

Deixant de banda l'esnobisme que representa apuntar-se a les últimes tendències perquè és guai i tal (parlo pel Rockdelux i altres modelns que han ignorat sistemàticament el jazz fins que ha esdevingut guai i tal i no pel seu propi pes -incalculable- en la música del s. XX), totalment d'acord amb el Jovatch, aquests nois tenen alguna cosa més... sí sí... com va dir en Jaco: "no em cal ser comercial, SÓC comercial".

12 de juliol, 2006 11:33  

Publica un comentari a l'entrada

<< Inici